El del passat diumenge, va ser un acte molt emotiu, en què vàrem recordar els nostres familiars i veïns afusellats injustament i els deportats els camps d’extermini nazis.
Crec que cap persona mereix morir per demanar la prosperitat, per tenir una vida digna, lluitant per sortir de l’opressió i per portar un plat de menjar a la taula.
Els nostres familiars i veïns, independentment de les idees polítiques que tinguessin, varen donar la seva vida per un món més igualitari, per tenir un estat del benestar del qual nosaltres gaudim gràcies a ells. Això ho hem de tenir ben present. Però com vaig dir, aquest acte és per recordar les dones que varen haver de treballar de valent per alimentar el cos i les ànimes dels seus fills i dels avis, tenint cura també dels homes que estaven empresonats o exiliats, que varen patir la guerra civil i la postguerra, i a qui els hi varen robar les il·lusions, l’esperança i el futur perquè, tal com he sentit al llarg dels meus anys de vida, va ser molt pitjor la postguerra que la guerra.
Dono les gràcies a totes les persones que varen ser presents a l’acte tot i que el dia no acompanyava. Sense vosaltres tot això no tindria sentit.
Un agraïment també als nostres participants:
- Enric Ramionet Lloveras, activista, col·laborador habitual d’ El Punt Avui i autor de diversos textos relacionats amb la memòria històrica.
- Sílvia Garcia Cabarrocas, que ens va parlar de l’Enric Pereferrer Viola, el seu oncle-avi, germà de la seva àvia Trini.
- Pilar Francès, escriptora i investigadora independent, especialitzada en temes de memòria històrica, que ens va recitar el poema “El fil de la memòria”, que ens va composar especialment per aquest acte.
També agraïm la col·laboració musical de Xiomara Abelló i Eduard Comas, que ens varen interpretar dues peces: la cançó «Los olvidados», de Pedro Pastor, que van traduir a la nostra llengua catalana, i «Romanç d’amor en guerra», una cançó pròpia de la Xiomara que parla d’una història real que va succeir al poble de 700 habitants de Santa Magdalena de Polpís, situat a la comarca del Baix Maestrat del País Valencià.
Podeu veure un vídeo de la cançó en aquest enllaç:
Des de l’associació haurem de treballar més, perquè l’any que ve aconseguim que ens acompanyin els nostres joves, que són el nostre futur i aquells a qui hem de traspassar la nostra memòria.
Teresa Mur Cañet, presidenta de l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera
