El cap de setmana passat alguns membres de l’associació vàrem anar a Fayón (Faió), a l’Aragó, un poble de la franja de ponent a l’alçada de Tarragona, a veure la Recreació de la Batalla de l’Ebre. En aquest acte es recorden els fets que varen succeir la matinada del 25 de juliol de 1938, quan les tropes republicanes travessen el riu Ebre i lluiten per conquerir les posicions franquistes per intentar parar l’avanç dels revoltats cap a Barcelona.
Va ser una bona experiència. Ens varen acompanyar un soldat del bàndol republicà i un del bàndol revoltat i ens varen explicar la vida quotidiana al front. Vam veure com era el dia a dia a les trinxeres, incloent-hi l’afaitat dels soldats, les cartes que rebien de les famílies o la cuina en campanya. També ens varen explicar que durant la guerra hi havia dones que exercien la prostitució, i les figurants ens relataven la seva vida i perquè havien arribat a prostituir-se. Aquestes dones estaven registrades en un cens, que servia per controlar-les i, si alguna emmalaltia, normalment per infeccions de transmissió sexual, la donaven de baixa de la feina.
A la recreació de la batalla hi va participar un avió del bàndol republicà, que simulava el bombardeig sobre les tropes revoltades.
En aquells moments vaig pensar en totes aquelles persones que varen perdre la vida defensant aquelles posicions, uns al costat dels altres, mentre conquerien uns quants metres de terreny. La desesperació del bàndol republicà creixia, veien que necessitaven més soldats, ja que hi havia una quantitat de baixes molt important, i per aquest motiu, varen mobilitzar nens de 16 a 18 anys (la “Quinta del Biberó”) i homes de més de 40 (la “Quinta del Sac”). Aquests joves no havien sortit mai del seu poble i es varen veure abocats a una guerra que no entenien i segurament no volien. Els portaven al front, allà feien dues setmanes d’instrucció, els donaven un fusell i els posaven a lluitar a les trinxeres, per la qual cosa molts d’ells varen morir al primer moment.
Contemplo aquella terra sense arbres, només coberta per matolls i una calor infernal, amb homes a dins de trinxeres d’uns 3 o 4 metres d’amplada, sense moure’s d’aquella posició durant setmanes, consumits per l’esgotament i rosegats pels polls i la gana, ja que el menjar no era gaire abundant.
Va ser una guerra que va escapçar el futur de milers d’homes i dones que volien un món millor. No ens podem posar a la pell d’aquelles persones que ho varen perdre tot, moltes fins i tot la vida. I les que varen sobreviure van patir en l’exili, el menyspreu i la revenja dels vencedors, i una dictadura de 40 anys de terror i silenci. No deixo de pensar amb el seu sacrifici i que gràcies a la seva lluita, nosaltres podem viure en un món, si no millor, amb no tantes diferències socials com les que varen patir ells.
Em quedo amb la frase del monòlit que varen inaugurar en record d’aquesta batalla de l’Ebre: «Fayon recuerda a todos sus caidos y a quienes sufrieron la guerra con respeto, memoria y esperanza».
Teresa Mur, presidenta de l’ARMHLL
